Les joies de Jerez, un tast inigualable

El desconeixement dels vins de Jerez és generalitzat. Jo mateix pràcticament no n’havia tastat, més enllà d’algun PX o algun fino de tapes per Sevilla. Ho he començat a solventar en un tast increïble organitzat a la fira Alimentària 2016. César Saldaña, director general del Consell Regulador dels Vinos de Jerez, i Jesús Barquín, de l’Equipo Navazos, van conduir un tast de 13 vins representatius. Els llistaré a manera de record perquè dubto que els pugui tornar a tenir davant meu una altra vegada:

DSC_0407

  • Fino de Añada 2009 de Bodegas Williams & Humbert, DO Jerez
  • Fino Dos Palmas de González Byass, DO Jerez
  • Manzanilla Barbiana en Rama de Delgado Zuleta, DO Manzanilla
  • Manzanilla Saca Estacional (Primavera 2016) en Rama de Barbadillo, DO Manzanilla
  • Amontillado Conde de Aldama de Bodegas Francisco Yuste, DO Jerez
  • Amontillado VORS de Lustau, DO Jerez
  • Palo Cortado de la Cruz de Bodegas Arfe, DO Jerez
  • Palo Cortado Antique de Fernando de Castilla, DO Jerez
  • Oloroso VORS de Urium, DO Jerez
  • Oloroso Añada 1986 de Hidalgo La Gitana, DO Jerez
  • Oloroso Solera de su Majestad VORS de Valdespino, DO Jerez
  • Solera India de Osborne, DO Jerez
  • Pedro Ximenez Tradición VOS de Bodegas Tradición, DO Jerez

DSC_0402El tast es presentava amb el suggerent títol “Las joyas de Jerez: Sacristías”. Des de la més profunda de la meva ignorància, crec que el títol era encertadíssim. Era com tastar allò que diuen tant fet servir de “nèctar dels déus”. Personalment, ni el fino ni la manzanilla m’atrauen. Tenen una sequedat i un caràcter punxant que m’és un punt desagradable. Els amontillados -almenys els que vaig tastar-, ni fu ni fa. Ara bé, els palo cortado i els olorosos eren per emocionar-se, elegants i fins. I per acabar, sense paraules, perquè no sé com descriure-ho, la Solera India d’Osborne -el del toro- i el Pedro Ximenez Tradición em van semblar descomunals. Un tast inigualable.

Anuncis
Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Congrés internacional d’enoturisme IWINETC

A Catalunya hi ha més de 600 cellers i la meitat estan oberts per rebre visites. Els serveix per augmentar els ingressos i fidelitzar els clients. Alhora, el territori hi veu una oportunitat per atraure un nou model de turista. L’enoturisme contribueix a l’equilibri territorial, permet captar un client amb més poder adquisitiu i permet desestacionalitzar Catalunya com a destinació turística.

 

 

 

 

 

Continua llegint

Publicat dins de Enonotícies | Deixa un comentari

Enoturisme a Catalunya

Els cellers catalans reben anualment 1 milió de visites. A això li hem d’afegir els turistes que visiten les regions vitivinícoles però que potser no van a cap celler, sinó que dinen als seus restaurants, passen la nit als seus hotels, càmpings, apartaments o allotjaments rurals i compren una ampolla o beuen una copa a les seves vinacoteques. I tot i aquestes dades i l’evident impacte per l’economia local, queda molta feina a fer si Catalunya vol aprofitar tot el seu potencial. Al Telenotícies de TV3 n’hem parlat (cliqueu sobre la foto per veure el reportatge)

 

Publicat dins de Enonotícies, Enoturisme | Deixa un comentari

Vignerons Indépendants: el vi fet cultura

IMG-20160214-WA0009Cap de setmana express a Niça, a la Costa Blava francesa. 1300 quilòmetres amb l’únic objectiu de comprar vi. Però a França, comprar vi és sinònim d’aprenentatge. S’hi celebrava el saló dels Vignerons Indépendants, una fira comercial on petits i mitjans viticultors exposen i venen els seus productes. Els Vignerons Indépendants és un sindicat que agrupa 7000 productors de tot França que es venen ells mateixos el vi. Uns quants caps de setmana a l’any, aquest sindicat organitza fires comercials a les principals ciutats: París, Burdeus, Rennes, Lió, Estrasburg, Niça… No és una fira professional destinada a distribuidors, restauradors o crítics i periodistes. És oberta a tothom. A Niça, per 6€ es podien degustar els vins de 150 viticultors de totes les zones de França. IMG-20160214-WA0010I a altres ciutats més grans, el nombre es duplica o es triplica. A Catalunya un saló d’aquestes característiques és impensable. Aquí la gent -no tota, evidentment- hi aniria per beure quant més vi millor. No hi aniria per comprar. En canvi, a França, hi ha tanta cultura del vi que el saló s’omple de gent que tasta només allò que l’interessa, o que busca sorprendre’s, i acaba comprant una ampolla, o una caixa, o unes quantes. La gent hi va perquè pot trobar vins de gran qualitat a uns preus insuperables. Continua llegint

Publicat dins de Enonotícies, Enoturisme, Tastos | Deixa un comentari

Barolo, el millor vi d’Itàlia?

Cap de setmana a Barolo. El Piemont vitivinícola en la seva màxima expressió. Onze pobles pertanyents a una DOCG extraordinària, i on diuen que s’hi fan els millors vins d’Itàlia. A mi, des del desconeixement més profund, m’ho van semblar -i això que el meu pressupost limitat em recordava a cada instant què podia i què no podia demanar-. No havia sentit a parlar d’aquesta regió fins que vaig triar per casualitat la pel·lícula “Barolo Boys” entre les de20160130_130752senes de projeccions del Mostfestival de Vilafranca. I ja no vaig poder deixar de pensar-hi fins que m’hi vaig plantar, via Ryanair i cotxe de lloguer.

El primer que em va sorprendre va ser la potència paisatgística de la zona. El GPS em marcava menys de 4 km per arribar a Barolo i encara no havia vist ni una vinya. I de cop, enfilant un turó, metres i metres linials de vinyes. Ceps enfilats a estaques, l’un al costat de l’altre, formant amfiteatres perfectes al centre dels quals hi reposen els pobles. Continua llegint

Publicat dins de Enoturisme | Deixa un comentari

Les crítiques de Robert Parker fan que tots els vins s’assemblin?

Acabo de llegir “La batalla por el vino y el amor” -The battle for wine and love, en el seu títol original-, i que porta el suggerent subtítol “o Cómo salvé al mundo de la parkerización”. L’autora és Alice Feiring, una periodista novaiorquesa que fa anys que escriu de vins, gran defensora dels vins naturals. I queda clar quan parla de parkerització, que ho fa de l’estandardització dels vins, d’un corrent entre molts productors a fer els vins d’una determinada 2256365manera, de la manera que agradin a Robert Parker, the Wine Advocate, l’influent crític que puntua en base a 100 els que per a ell són els millors vins del món. Recorda la temàtica de Mondovino, possiblement el millor documental sobre vins que s’hagi fet. Explica com hi ha grans vins que s’han convertit en vulgars (és el que en pensa ella, tot i que el seu discurs genera prou empatia com per posar-se del seu costat): vins amb fusta, amb molta fruita, torrats i vainilla, d’un color rubí intens, vins voluptuosos i amb molt cos. Res de subtilesa, res de vins delicats, de color fràgil. Vins que, segons Feiring, ja no transmeten el terreny -o terroir-. Continua llegint

Publicat dins de Enollibres | Deixa un comentari

Tast vertical de Marquès d’Alella Allier Chardonnay

Sóc tant novell en això dels vins que cada cop que en tasto un d’una mateixa marca però de diferents anys, el que se’n diu tast vertical, quedo sorprès estona i estona. Com n’arriba, de canviar, un vi, en funció de l’edat! M’agrada que sigui així.  Ja no entenc els vins que any rere any són iguals.

foto de Dani Valverde

foto de Dani Valverde

Fins fa poc temps pensava que això era signe de bona praxi, de bona tecnologia, però ara he comprès que l’autenticitat d’un vi es mesura per si és capaç de descriure el terreny i les condicions climatològiques d’un any determinat, si hi podem entreveure com es va veremar i com va ser tractat a posteriori. Espero poder reconèixer algun dia aquestes condicions canviants. Continua llegint

Publicat dins de Tastos | Deixa un comentari